F I T E S

 

 

CONÈIXER L'ALGUER:

Privilegi que·'l senyor Rey no sepererà lo loch de l'Alguer de la corona dels regnes d'Aragon de València de Mayorques e del comtat de Barchinona.

(Llibre vell pagina 26)(Al libre grand foleo2,c.V 19 )

Si t'agrada la mediterrània. Si t'agraden ses illes. Si t'agraden les ciutats amb sabor...

L'ALGUER, és el teu darrer refugi
. . .

Vine a conèixer-la amb nosaltres

 


 

 

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 

 

luca

 

Que els Amics de l'Alguer estem treballant des de la creació de la  nostra Associació per la unitat de la llengua, és un fet comprovable entrant en el nostre web.

Que com tots els perifèrics que hi som (valencians), tenim una sensibilitat especial (podria ser, si voleu,  fins i tot, neuròtica) vers el tema de la unitat lingüística. I més  concretament a les postures intel·lectuals d'alguns dels habitants del Principat, en relació a les diferents formes dialectals. 

Que, a més, si intentem tenir una certa cultura lingüística, el primer  que aprenem és el respecte més curós que cal tenir vers totes elles.

Perquè tots ens reguen de la mateixa saba i que al mateix  temps, aquesta, retorna a l'arrel comuna. No cal que diguem que el  nostre idioma té molts noms casolans i un sol de genèric.

Fa uns dies, al diari Avui una escriptora publicava un article sobre l'alguerès (català que es parla a l'Alguer). La senyora segurament no  tenia planificat el viatge com a una preferència lingüística, ho  diguem, perquè en tres dies no es pot conèixer l'Alguer i mitja illa de Sardenya. Això, és clar, per començar de bona fe, però, suposem que per omplir una estona, i com no sabria que fer, ni on anar, (entre  volcà i volcà, extingits) aniria a dues o tres botigues, de i per a turistes. Hi ha un fum al centre històric, parlaria (segurament) en la seua forma dialectal del nostre idioma comú. I al no entendre-la, li parlarien en italià i avant.

Vol dir-nos algú a quants establiments va a Barcelona, Tarragona etc., i on li parlen en cap de les formes dialectals de les nostres comunes? 

Probablement, poques i les persones que treballem quotidianament per tal que això no continue sent així sabem l'esforç que cal fer, per  tal que això vaja canviant. A Itàlia, a França, i aquí mateix.

En llegir l'article de la senyora escriptora, un alguerès que també  compra i (no, només llig algun article a l’edició en línia, que mir cada dia) llegeix l'Avui (nosaltres sempre diguem que comprar, llegir i comentar el diari Avui a les perifèries de la nostra nació és un acte incommensurable i impagable de militància lingüística), es va sentir molest per la manca de rigor i la banalitat de l'article. I va escriure'ns una carta fent-nos un comentari.

Al dia següent varen veure en les cartes al director del benvolgut diari Avui, la seva carta publicada.

Com que als Amics de l'Alguer estimem, en principi, a totes les persones alguereses, encara que als que construeixen ponts culturals amb nosaltres, els apreciem una miqueta més.

Com és el cas de l'amic  Luca Scala.

És per això que el nostre web s'ofereix a publicar i donar-li ressò a la carta que escrigué i també per donar fe i constància de l’amor per la seua terra i la seua ciutat, i així mateix, també del  nostre i del de la nostra Associació d'Amics de l'Alguer.

Atentament
Josep Taronger  i   Assensi
                      

               President dels Amics de l’Alguer         

 

 

______________________ La carta de l'amic Luca diu així_____________________

 

 

Llig amb una certa sorpresa l'articlet delicat "Concert d'ocells" a la pàgina "Diàleg" de l'Avui del 2 d'abril, notant-hi una "coseta" (bé,pareix una sentència del Suprem, vaja!) expressada molt de passada  sobre l'Alguer: «Comprovem que a l'Alguer la gent sap català però  ningú el parla normalment».

Ui, quin despertar-se tan improvís i traumàtic per a nosaltres! I jo que pensava que alguns centenars de persones que conec i amb qui  tract cada dia "normalment" en català a casa, pels carrers, botigues, oficines, gimnàs, mercat etc. (i uns milers més que no conec personalment) érem "algú"! Ara resulta que no som "ningú". O potser no  ho som "normalment", ves a saber tu...

Aleshores, cal redreçar la situació, cal que mos adaptem a la realitat  de pressa ("a corrida feta", com en diem dialectalment) i comencem a emprar, també entre nosaltres, l'italià definitivament normalment,  allò que la gent gran nostra encara defineix amb ironia "parlar en  senyor".

Com que no parlem "normalment", cal que deixem la nostra parla  habitual a dins del cervell i no la facem eixir de ninguna manera per  la boca. S'ha acabat, no sem "ningú"! Bé, a part de la ironia, dissortadament des d'aquí constatem una manca  d'informació sobre l'Alguer molt gran.

Potser és natural que sigui així, no dic que no, però a un turista que posteriorment escriu a un diari en català se li podria exigir un gram d'atenció més, com a mínim.

De totes maneres, crec (tenc la presumpció) de saber d'on ve l'equívoc.La gent que ve a l'Alguer s'està sobretot al casc antic (el que nosaltres diem "l'Alguer vella", perquè la declinem al femení), perquè  més bonic, amb els carrers "enginquetats" ('amb còdols'), les  esglésies i els palaus, restaurants i bars a les terrasses, torres i muralles, amens passejos amb l'escenari del mar i del Cap de la Caça  de fons. Es pensen, doncs, que a la part antiga resideixin tots algueresos i que, com sempre s'ha dit "míticament", hi parlin conseqüentment català.

Dissortadament no és així. A "l'Alguer vella" d'algueresos en viuen molt pocs (qui escriu n'és u), el barri està despoblat després de la  gran migració als barris perifèrics (Sant Agustí, La Pedrera, Sant Miquel, la Pivarada, lo Carme, l'Argilera, lo Caragol, la Taulera, l'Escaleta, etc.) començada massivament als anys 70 del segle passat.

Ara hi ha poc més d'un miler de residents (dades oficials) que majoritàriament són nats fora, sobre uns 45.000 habitants que compta la ciutat.

Així, és fàcil que, si es vol sentir parlar català pel  centre històric, cal esperar potser més les tardes, quan els algueresos, com els turistes, hi baixen a passejar després de la feina. Perquè viuen fora.

Si la turista hagués residit, per exemple, un dia al barri de La Pedrera (que són uns 20.000 habitants), probablement n'hauria tret una  diferent impressió.

Pensau, però, que als algueresos que han anat a Barcelona (uns quants milers) succeeix el mateix: quan hi van, no senten ningú que parla  català!

Per acabar, deixau que afegeixi una breu cosa relativament al que s'hi  diu de Sardenya. La construcció megalítica tan poètica té nom català.  Els "ninguns" algueresos, des de fa segles, l'anomenem "nurag", amb so [k] final. Als diccionaris hi consta...

Cordialment,     Luca Scala

Carrer de les Monges (via S. Erasmo), ??
07041 L'Alguer (Itàlia)
Tel. 0039 339.... DNI: AJ2....=

A mos veure

 

    sequi

 

    L’ ALGUER i ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ        

Text de la conferència desenvolupada dijous 15 de novembre del 2007 a la Societat Coral el Micalet

amb motiu de la Setmana de l’Alguer organitzada per

l’Associació d’Amics de l’Alguer de València.

L’Alguer és una ciutat sarda que parla català des de fa sis segles. la supervivència de la llengua està amenaçada i la llei italiana que preveu un mínim reconeixement per al català no ha arribat tard, però no ha estat la més capdavantera.
En realitat, són moments clau per al futur de l’Alguer com a illa cultural dintre de l’illa geogràfica de Sardenya. El futur es presenta amb dues cares. D’una banda hi ha la progressió demogràfica derivada, sobretot,  de la pròspera activitat turística, que ha comportat una immigració sobtada de sards i d’italians els quals, naturalment, ignoren la parla autòctona. De l’altra banda, torbem la famosa llei 612 sobre tutela de les minories lingüístiques a l’Estat italià, que s’ha desenvolupat a nivell regional, provincial i local i gràcies a la qual el cas alguerés gaudeix d’un cert reconeixement.
La nova línia Girona – l’Alguer de la companyia Ryanair, que connecta a diari aquestes dues ciutats des del mes de febrer del 2004, obre moltes portes en les relacions socials, econòmiques, culturals i lingüístiques. Però simultàniament, l’arribada diària de catalans a l’Alguer, ha fet revifar l’alguerés, una variant del català que té una salut precària dins el complex mapa lingüístic de l’Estat italià.

Ara fa 650 anys
L’Alguer està situada a la costa oest de l’illa de Sardenya. El català hi va arribar fa més de 650 anys, a partir de les tropes victorioses del rei Pere Iv el Cerimoniós que van expulsar els algueresos autòctons i van repoblar la vila. Sis segles i mig després, l’alguerès perviu com un dialecte del català, però té un futur esperançador.
Hi ha motius per veure el got mig ple, però també per veure’l mig buit. Tot depèn de qui en faça la lectura. L’Alguer ha estat històricament un punt d’arribada per a un bon nombre d’immigrants de la resta de l’illa de Sardenya. A la immigració sarda cal afegir la que va arribar de la resta de l’Estat italià. Molts hi van per trobar feina en el camp del turisme, el gran reclam de la ciutat. D’altres són jubilats que volen viure plàcidament la darrera etapa de la seua vida.
Fins a la segona meitat del segle XX, els immigrants que arribaven a l’Alguer necessitaven aprendre l’alguerès per integrar-se en la societat d’acollida. Amb l’arribada del feixisme, la cosa va canviar. Aprendre alguerès va deixar de ser necessari, no perquè es prohibira parlar-lo, sinó perquè els sistema educatiu del nou règim martiritzava els pares insistint-los que els seus fills tindrien problemes d’aprenentatge si no utilitzaven l’italià com a llengua habitual.
I després va arribar l’era del consum, en la qual el català de l’Alguer va deixar de ser important per als mateixos algueresos.  la RAI i l’escola van fer més per la unitat de l’italià que tots els desembarcaments de Garibaldí.
Així s’ha arribat fins alnostres dies, amb un Alguer que actualment té uns 45.000 habitants, dels quals es calcula que una quarta part saben parlar alguerès. Però el parlen només quan saben que la persona que tenen al davant també parla alguerès. Si el seu interlocutor és un desconegut, la conversa comença i acaba sempre en italià. Massa sovint fins ara, l’ús de l’alguerès ha quedat reclòs en un sector de població que ha vist llanguir la llengua de la seua infantesa.

Futur fotut
Sobre el futur de l’alguerès s’hi poden aplicar molts discursos academicistes, però el cert és que aquest debat només planeja sobre les elits culturals i polítiques d ela ciutat. L’alguerès és un instrument de comunicació i no un exemple de militància política, com passa sovint al País Valencià.
Entre els que treballen per la supervivència de l’alguerès no hi ha ningú que negue la situació difícil que travessa aquesta variant del català, però des dels que parlen de situació dramàtica fins a aquells que albiren un punt d’esperança, hi ha tota una gamma de matisos.
Des de fa uns anys, les associacions que treballen per la preservació de l’alguerès amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Alguer, impulsen iniciatives que comencen a donar algun fruit. Modestos, però fruits al cap i a la fi. Podríem dir que hi viuen una sensació agredolça perquè, mai com ara l’alguerès no havia estat tan malament, però mai com ara no havien tingut tants recursos per defensar-lo.
Un exemple de tot açò és el projecte “Palomba”, gràcies al qual, des del 1998, uns 14.000 joves de 3 a 13 anys, han aprés alguerès amb una hora lectiva a la setmana. D’altra banda, al setembre de l’any 2004 va obrir portes una escola que utilitza l’alguerès com a primera llengua i també tenen cabuda l’anglès i l’italià. L’escola, batejada amb el nom de “La Costura”, va començar amb canalla de tres anys i ara ja porten quatre anys d’experiència.
D’aquesta maneta, l’alguerès ja ha penetrat a l’escola, un element vital perquè les noves generacions el mantinguen. A més, la municipalitat de l’Alguer organitza cursos d’alfabetització en alguerès per als seus funcionaris i treballadors. Finalment també es disposa de mitjans de comunicació orals i escrits.
Però no menys importants són els vols diaris Alguer, Girona, Alguer. La mateixa municipalitat de l’Alguer i el govern de la regió autònoma de Sardenya van demanar l’obertura d’aquesta línia amb una clara intencionalitat d’aconseguir dos objectius paral·lels: d’una banda fomentar els lligams comercials entre Catalunya i l’Alguer, una ciutat que viu sobretot del turisme, i de l’altra, afavorir la revitalització del català gràcies a l’arribada diària de catalans o de valencians, vinguts des de la península Ibèrica.
L’arribada de catalanoparlants ha fet que alguns restaurants incloguen el català en les cartes i això tè una gran repercussió en la recuperació de l’alguerès degut a la valoració del prestigi que té conèixer i usar l’alguerès entre les persones que s’acosten fins a aquesta població de Sardenya. La feina realitzada en enfortir els lligams entre els Països Catalans i l’Alguer han donat resultats ben interessants, tot i que la situació del català a la vila encara és prou delicada.
De tota manera, tothom coincideix a dir que encara hi ha molta feina a fer, però que com que darrere de l’aplicació lingüística no hi ha cap rerefons polític, pot resultat ben interessant aquesta recuperació perquè el fet de parlar alguerès es viu amb certa naturalitat. Segurament això explica que un alcalde de Forza Itàlia (el partit de drets de Berlusconi) col·labore plenament en iniciatives a favor de l’alguerès. És més; el president d’Òmnium Cultural a l’Alguer també és un personatge proper al partit de Berlusconi.
La història de la defensa del català a l’Alguer dels darrers 40 anys és una història amb noms i cognoms en una ciutat en que tothom es coneix. Per això s’ha de tractar el tema de l’Alguer des d’una posició allunyada del mite o del paternalisme. Ha de tractar-se com una part més de la comunitat lingüística. El País Valencià i Catalunya han de mirar l’Alguer com una terra amb la qual ens agermana la llengua, la història i, a hores d’ara, un marc comú de desenvolupament econòmic en aquesta Europa que anem fent.
Cal fer-ho així perquè l’Alguer té encara moltes coses a dir des de la seua situació privilegiada que li permet ser la porta de la Sardenya i d’Itàlia.

La llei està de cara
L’any 1997 el govern de Sardenya va aprovar la llei de Promozione evalorizzaione della cultura e de lla lingua della Sardenya, que significà un gran primer pas. La llei regional era prou explícita: “ La medesima valenza attribuita alla cultura e dalla lingua è riconosciuta con referimento al terrorio interessato, alla cultura e dalla lingua catalana di Alghero”.
L’any 1999 es produeix el segon gran pas quan l’Estat italià aprova, amb rang de llei, les Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche e storiche, segons la qual Itàlia tutela, entre d’altres, la llengua i la cultura de la comunitat catalana.
La llei sarda ha permés que mitjançant el projecte Palomba, fruit d’un conveni entre Òmnium Cultural de l’Alguer i el Municipi, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori realitze des del curs 1998 – 1999, un programa d’incorporació de l’alguerès a l’escola. Ara fa quatre anys, s’arribava al 80 per cent de les aules i, actualment més de 2000 joves aprenen alguerès.
La llei italiana ha establert que s’haurà d’introduir a tots els centres l’ensenyament de la cultura local en les matèries d’història, geografia, educació musical, artística i tècnica. A més, la llei permet que el català esdevinga llengua d’ensenyament curricular a l’escola maternal, elemental i mitjana, és a dir, passar de l’ensenyament del català a l’ensenyament en català. 
Per això es rea La Costura, centre que va obrir llurs portes durant el curs 2004 – 2005. Una escola iniciativa d¡Òmnium Cultural de l’Alguer, que té el suport econòmic, material i humà de l’Ajuntament de l’Alguer i de la Generalitat de Catalunya. A La Costura, les classes es fan en català de l’Alguer, a més d’ensenyar l’italià i l’anglès.
Però a més de tot això, a juliol del 2004 es va signar el conveni de col·laboració entre el Departament de la Presidència i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l’Alguer. Amb aquesta mena d’acord e volia promoure l’aprenentattge del català i mantenir i accentuar els esforços de promoció del projecte Palomba, promoure el centre educatiu La Costura, facilitar trobades d’alumnes, professors idirectors... iun seguici d’actuacions a favor de l’educació i del coneixement del català.

Ús social de l’alguerès
El 2004 va ser l’any que va marcar una inflexió pel que fa a l’ús de la llengua a l’Alguer, una ciutat d’uns 45000 habitants dels quals uns 20000 tenen coneixement molt divers però, de la llengua. El futur del català a l’Alguer està a les mans dels propis algueresos, amb l’ajut que calga però ara més que mai, es troba a les seues mans.
Per poder-ho arrodonir, a l’agost d’ara fa quatre anys, va néixer Catalan TV, am un 60 % de la programació en català gràcies a un conveni de col·laboració amb la Corporació Catalana de Radiotelevisió. Una fita que resultava impensable ara fa uns anys, però que es troba  en perfecta vigència des d’aleshores.
Així, la presència de l’alguerès als carrer de l’Alguer, es fa més que evident amb la retolació en català dels carrers. No ha d’oblidar-se que l’emblema oficial d ela ciutat és el de les quatre barres roges i que les embarcacions amarrades al port lluen les senyeres onejant als quatre vents.
Ja hem dit abans que nombroses restaurants, moguts per l’arribada d’un gran nombre de visitants catalans, han decidit presentar les cartes gastronòmiques en català i que l’Ajuntament d ela vila edita prospectes i fullets sempre en català.
Quan als mitjans de comunicació, l’Alguer rep tots els rotatius italians, però “La nuova sardegna” és el primer de caràcter regional que disposa de pàgines especials escrites alguerès. És així com posteriorment “La Unione sarda” també fa la mateixa oferta des de l’inici de la seua edició. Parlem d’aquesta darrera publicació i la subratllem, des de la coneixença que s’hi tracta d’un rotatiu amb clara tendència conservadora.
Des de fa anys que existeix la “Revista l’Alguer”, una publicació bimensual publicada al 100 per cent en català i, posteriorment “Alghero eco” el quinzenal de la vila, publica llurs pàgines en alguerès i en italià a l’igual que ho fan “La vetrina” (amb un 80 % en alguerès) i “L’isolano” un quinzenal que admet el 60% en alguerès.
En el terreny d eles emissores de ràdio, aquesta localitat de la Sardenya rep tot el dial italià i gran part del fiancés de la Provança però disposa de Ràdio Alhero, que emet el 80 per cent en alguerès.
Pel que fa a la televisió, arriba a l’Alguer el senyal de les televisions italianes (Rai!, Rai2, Rai3, Tele5...) el senyal internacional de TV3 i des d’agost del 2004,  sintonitza Catalan TV, una estació privada de televisió que emet les 24 hores i que el 60% de la seuaprogramació és en català.
Alghero TV emet des d’abril del 2005 i disposa d’uines franges horàries en català  a les 13 hores i entre les 20 i les 22.30 hores.
Quan a la presència de l’alguer a la xarxa d’internet, cal manifestar que s’hi poden trobar més 912.000 entrades diferents amb el referent l’Alguer i d’entre totes elles, cal destacar diversos diaris locals a la xarxa, diaris electrònics independents, la revista bimensual anteriorment citada i la pàgina web de la televisió de l’Alguer.

Presència als mitjans de comunicació
Des que l’Alguer es troba visible per a un ample col·lectiu de persones, els reportatges diversos que se n’han fet sobre aquesta singularitat, abraça un ampli espectre. L’Alguer ha tingut espais als diversos mitjans de comunicació catalans i valencians en aquestes circumstàncies:

    • Premsa.
      • Las Provincias
        • Abril de 1966. (Reportatge Dominical)
      • Levante EMV.
        • Agosto de 1978 (Reportatge)
      • Diario de València – Notícias al Dia
        • Abril del 1981 (reportatge: Catalans al mig de la Mediterrània)
      • El Punt (Catalunya)
        • Notícies sobre l’Alguer: 8 -12-2004 / 5-4-2005 / 22-6-2005 / 4-7-2005 / 7-7-2005 / 8-8-2005 / 13-9-2005 /
        • Reportatge a 1 pàgina : 20-2-1994 = “18 catalans que no són catalans”
      • El Punt (País Valencià)
        • Notícies relacionades amb l’Alguer: 6-5-2000 /
        • Reportatge: 6-5-2001 /
        • Contraportada: 17-7-2005 / 24-7-2005 /
        • Tema a 2 pàgines: 20-4-2006
      • Presència
        • Reportatge: abril del 1993 “Una illa dintre de l’illa” + 13-8-2004 + 10-09-2004 + 13-9-2005.
        • Dossier:  agost del 2004 = “Destí l’Alguer”
        • setembre del 2004 = “Un país de somni”
      • El Temps
        • Reportatge: agost del 1997
      • El Tempir
        • Reportatge: Primavera del 2005
      • L’Avui
        • Reportatge: juny del 1994.
        • Notícies: 12-12-2004 / 10-4-2005 / 28-6-2005 /
      • La Vanguàrdia
        • Reportatge dominical: juny del 1993
        • Notícies: 22-4-1998 / 14-4-2000 / 19-7- 2000 /
      • El Periodico
        • Reportatge dominical:  juny del 1996
        • Notícies: 12-7-1997 / 23-5-1998 / 30-6-2001 /
    • Ràdio
      • Difícil de controlar per manca d’arxius sonors.
      • La ciutat de les llengües de Castelló: sala de festes + pavelló cobert + pistes d’hoquei.
    • Televisió
      • TV3 = “Tarasca”
      • TVV = cap
      • TV1 – Catalunya =  abril del 2005
      • Tv2 – Circuït català = setembre del 2004

Així les coses podem concloure afirmant que, l’Alguer és una ciutat sarda que parla català des de fa més de sis segles, que procura garantir la seua supervivència lingüística gràcies al contacte amb els territoris de parla catalana i a la clara voluntat de preservar-la a l’ensenyament i d’usar-la amb la major insistència possible al carrer, a les institucions i als mitjans de comunicació que disposa.

 

València, hivern del 2007.
Ezequiel Castellano i Moreno
Director territorial
EL PUNT País Valencià

 

 

 

 

tarja

 

 

SETMANA CULTURAL ALGUERESA

Un any més hem dut a terme, amb el suport de La Generalitat Valenciana, l'exposició, conferències i recital dels poemes. RETROBAMENT AMB L'ALGUER sobre poemes de; Ricard Santmartí, Rafel Caria, Antoni Arca i Vicent Berenguer a càrrec de Ferran Navarro i Andone Garcia; amb el tema central, un any més i evidentment, de la nostra estimada ciutat de l'Alguer.

Als algueresos de ponent, els direm; que els esperem al café Lisboa, als algueresos d'occident, els direm que malgrat tot, no els oblidem i que continuem portant-los al cor i al cap.

Les fotografies són una reproducció en menut de les de l'exposició fotogràfica.

 

Una forta abraçada i...  A mos veure

 

foto de fites